No vin di vaî, ma dome di tornâ a fâ sù

chest al è stât il spirt di chês zornadis
al jere il 6 di Mai dal 1976 e il Friûl al vignive sdrumât dal taramot, tant che sot di chês ruvinis a jerin cuasi 1000 personis jenfri oms e fantats… ma la dì dopo e jere chenti cetante int pronte a dâ une man… alpins, oms dal esercit, volontaris clamâts adun des parochiis… a vignivin no dome de Italia ma ancje de Austrie, Gjermanie, Americhe… e modon su modon, piere su piere dut al è stât tirât sù di gnûf… dulà ca jerin, cemût ca jerin… daspò 41 agns nô furlans no dismenteìn chei moments e ducj chei che nus an judât… inalore ve culì une poesie dal poete furlan Leonardo Zanier…

L’ORCULAT

Oh se il teremot
al foss un orculat
ingiaulât salvan
fuarton e trist
bon di sdrumâ cence fadia
tors di glescias e storia
e di parâ in masceria’
bicocas e cjascjeî
e come un giôc di cjartas
i paisuts dai cjargnei…

Oh se il teremot
al foss un drâc
platât dismenteât
vivarôs e luscint
che sott via al va sgarfant
ora prescint
par fâ sprofondâ
citâts e marans
e ca e là a so caprici
las cjasas dai furlans

Oh se il teremot
al foss un mazzarot
pelôs grass
vuarp e bigot
ch’al va sdrondenant di nott
cjadenas sui tetts
e quant ch’hai peta
come scorias
las cjapa cun dôs mans
e ‘l para in fruçons
i paîs dai terons…

Massa biel
s’al foss cussì
il teremot
che alora bastaress
di âga santa un spargott
o di San Zorz il spiçott

poesie cjapade fûr de racuelte:
Sboradura e sanc, Nuova Guaraldi, Firenze, 1981

fuarce Friûl

Par visâsi di chei dîs

une poesie dal poete furlan Leonardo Zanier

Al jere il 6 di Mai dal 1976 e il Friûl al vignive sdrumât dal taramot, daspò 35 agns i furlans non dismentein chei moments e ducj chei che nus an judât.

L’ORCULAT

Oh se il teremot
al foss un orculat
ingiaulât salvan
fuarton e trist
bon di sdrumâ cence fadia
tors di glescias e storia
e di parâ in masceria’
bicocas e cjascjeî
e come un giôc di cjartas
i paisuts dai cjargnei…

Oh se il teremot
al foss un drâc
platât dismenteât
vivarôs e luscint
che sott via al va sgarfant
ora prescint
par fâ sprofondâ
citâts e marans
e ca e là a so caprici
las cjasas dai furlans

Oh se il teremot
al foss un mazzarot
pelôs grass
vuarp e bigot
ch’al va sdrondenant di nott
cjadenas sui tetts
e quant ch’hai peta
come scorias
las cjapa cun dôs mans
e ‘l para in fruçons
i paîs dai terons…

Massa biel
s’al foss cussì
il teremot
che alora bastaress
di âga santa un spargott
o di San Zorz il spiçott

poesie cjapade fûr de racuelte:
Sboradura e sanc, Nuova Guaraldi, Firenze, 1981

Look at... the movie La falesia di Gemona !

😎

DULA’ CA JERIN

CEMÛT CA JERIN

A trentecuatri agns da che volte che il Friûl al è stât sdrondenât ben e no mal o sin ancjemò culì par visâsi di tut chel cal è stât fât. De fuarce che il popul furlan al à vût par ricjapâsi e par difindi la so identitât culturâl, i siei paîs e la so vite.
I paîs furlans a son stâts ricostruîts dulà ca jerin cemût ca jerin. La int a si è tirade sù lis maniis e à tacat a tirà sù lis fabrichis, lis cjasis e lis glesiis. Di che volte a son tacadis tantis piçulis ativitâts, ce tant che ondis, ca si son slungjadis fin tramai cumò. Le Universitât furlane a je nassude propit in chei dîs par volontât dal popul furlan. Cuant cualchidun al cirarà di puartâle vie o di indebilîle, visais che i furlans e an scombatût par velâ.

Furlans in uaite, simpri !

Look at... the movie La falesia di Gemona !

L’ORCOLAT

AL BUSE ALE PUARTE DAL INVIER !

No je stade une biele sveiarine che di vuê buinore cuant tor lis 6.37 CET o vin sintût sdrondenà lis nestris cjasis. Cun nô a si son sveàs i ricuarts di tant timp fa cuant o vin scugnût scjampà di buride fûr di cjase. Che volte a jere sere e par fortune si steve lant viers l’istât. Cumò in plen invier a sarès une vere tragjedie. Che Diu nus mandi ben !

I dati in tempo reale del terremoto in Friuli