Par visâsi dai dîs dal Orcolat

6 Mag , 2011 - Viaggi

Une poesie dal poete furlan
Leonardo Zanier

Al jere il 6 di Mai dal 1976 e il Friûl al vignive sdrumât dal taramot, daspô 35 agns i furlans non dismentein chei moments e ducj chei che nus an judât.

L’ORCULAT

Oh se il teremot
al foss un orculat
ingiaulât salvan
fuarton e trist
bon di sdrumâ cence fadia
tors di glescias e storia
e di parâ in masceria’
bicocas e cjascji
e come un giûc di cjartas
i paisuts dai cjargnei . . .

Oh se il teremot
al foss un drâc
platât dismenteât
vivarôs e luscint
che sott via al va sgarfant
ora prescint
par fâ sprofondâ
citâts e marans
e ca e là  a so caprici
las cjasas dai furlans

Oh se il teremot
al foss un mazzarot
pelôs grass
vuarp e bigot
ch’al va sdrondenant di nott
cjadenas sui tetts
e quant ch’hai peta
come scorias
las cjapa cun dôs mans
e ‘l para in fruçons
i paîs dai terons . . .

Massa biel
s’al foss cussì
il teremot
che alora bastaress
di Aga santa un spargott
o di San Zorz il spiçott

poesie cjapade fûr de racuelte:
Sboradura e sanc, Nuova Guaraldi, Firenze, 1981

Look at... the movie La falesia di Gemona !

https://www.youtube.com/watch?v=GYzy4JMpFVs

#peaceandlove


☮ − ☯ − ☵ − ☸ − 🌍




, , , , , ,

1 Response

  1. Cui isal Leonardo Zanier ?

    Leonardo Zanier (Maranzanis, Comelians, 1935) al è soredut un sindacalist ma ancje un dai poetis furlans modernis. Come tancj furlans e cjargnei, al scugnî emigrâ, su lis olmis dal pari e dal nono, e al là  prime un àn in Maroc, tal 1954; parât vie di là cun ducj i europeans, al provà  a tornâ a Comelians, a meti su une scuele cence sei cualificât par insegnâ (Al veve dome 20 agns), ma seont lui al ven clamât soversîf, masse politic, par cui al tornà  a partî pe Svuizare, dulà  ch’al reste par 20 agns, imparant il todesc e insegnant ai emigrâts; tal 1975 al tornà  in Italie, a Rome, lavorant tal ufici pes ricercjis dal ECAP, ent di formazion professionâl de CGIL. Cumò al vîf tra Rome e la Svuizare, simpri impegnât intal cjamp de emigrazion.

    Zanier al à  colpît soredut la Cjargne, dulà  che intîrs paîs a si son disvuedâts, sei par chei che emigrin dome par une stagjon, sei par chei che a son emigrâts definitivementri ator pal mont; lis sôs oparis a son tal furlan ‘cjanalot’ dal cjanâl di Guart, une variant arcaiche cu la desinence in -a e une fonetiche particolâr,e la zonte lui, cence uniformâsi a la variant standard, doprant simpri un furlan autentic , ma zontant ancje ca e là  peraulis par talian, par caraterizâ i diviers personaçs. I temis ricorints a son il ricuart de Cjargne, dai peçs (abete rosso) ai monts, a chei che tornin vecjos, a chei che no tornaran, a lis feminis che a spietin cjase, la sperance, il sens di colpe e cussì vie robis che no esistin plui.

    La sô prime opare e fo la racuelte di poesiis Libars. . . di scugnî lâ, buride fûr tal 1964 e daspô tradusude in todesc e in francês in Svuizare; tai ultins agns al à  scomençât a dedicâsi ancje a la prose.

Comments are closed.